Secrets d’una bona carn a la brasa

Cuinar a les brases és tot un art, ja que comporta un gran coneixement sobre el foc i les temperatures.

En diversos països tenen una tradició de rostit i varien les tècniques però més els paladars. N’hi ha que agraden de carns sucoses semicrudas com els espanyols però també n’hi ha que es delecten amb carns dures i seques com en el cas de Mèxic.

Per a aquesta entrada de bloc, abordem el rostit de carn bovina, encara que es rosteixen infinitat de tipus de carn. Per començar, si la carn no és de primera oblida que quedi sucosa i tendra. El tall mínim perquè guardi sucs un filet és de 1.5 cm de gruix (tipus churrasco), més gruixut porta més temps i se li coneix com tall mignon.

Sigui quin sigui el tall, la carn s’ha de coure a poc a poc a foc mitjà i constant. NO FOC, només brasa (la brasa és el carbó que està blanc per fora i incandescent a bufar -vermell viu-) Es FA per la calor, no per la flama. Abans de col·locar a la graella, salar la carn de preferència amb sal gruixuda, deixar reposar 1-2 minuts. i posar-lo a la graella. Deixar cuinar fins que “suï” que és la sang que deixa anar la carn per dalt, quan aquesta sigui abundant, voltejar i deixar d’acabar de coure. No punxar ni moure a cada estona.
Si has de posar alguna cosa a la carn, col·loca chimichurri després que donar-la volta, no abans. És gairebé al final perquè cremes les espècies i amargues la carn.

Això garanteix una bona graellada, de carn suau i sucosa.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *